Sona a tòpic, però quí et diu que potser un dia, quan menys t'ho esperes apareix aquesta "alma mater" que t'acompanyarà per sempre. L'Óscar va trobar el Moreno o potser el Moreno trobés l'Oscar, el qual recorda i descriu aquest moment, aquest lloc, com una cosa màgica en la seva vida.

Sense saber com es deia, l'Ildi intentava cridar la seva atenció amb diferents noms fins que per casualitat va pronunciar la paraula màgica: "Lili". Va ser la primera vegada que van aconseguir comunicar-se. Potser el que no és una casualitat és que els seus noms s'assemblin tant.

Tots imaginem la quantitat d'inconvenients de viure al carrer, sense un sostre digne. Encara pot complicar-se més, quan a més, vius en parella, quan a més, tens animals; podria dir-se que no ets benvingut ni al carrer. Malgrat això, la Mònica, el Jose, el Miguel i la Blanca, són una gran família que fa tot el possible per seguir junts.

Gràcies a una amiga, va conèixer la Marinieves. I com si tot hagués estat escrit, en molt poc temps es van convertir en ànimes bessones. Ara, per sort, tenen un sostre on dormir. Però si el destí els obligués a separar-se, el Nani, fins i tot s'ha plantejat tornar al carrer. Amb ella, és clar.

Tots tenim un moment que marca un abans i un després en les nostres vides. La vida de l'Omar va canviar per complet quan el Blacky el va salvar de morir en un incendi gràcies als seus lladrucs. Està clar que el destí vol que segueixin junts, sempre.

Una bola de pèl blanc en una capsa de sabates al costat d'un contenidor. Així era el Xaval quan va conèixer l'Angelito. Passava per allà i va ser un "per sempre" a primera vista.

Una connexió total és el que ha propiciat que hagin recorregut mitja península junts. El Fran pedalejant en la seva bicicleta i el Gordo de copilot en el seu carro. És clar que cal triar molt bé al teu company d'aventures. Ni l'un, ni l'altre sembla que tinguin dubtes d'això.

El Luís i l'Ares tenen la sort de ser els primers que poden compartir habitació en una residència i en unes condicions molt favorables. En són un bon exemple de tot el que pot significar viure en companyia per a aquelles persones que més ho necessiten.

Imagina que un dia surts a passejar els gossos i quan tornes a casa, descobreixes que ha passat alguna cosa que t'obliga a prendre la difícil decisió de no tornar a entrar-hi mai més. No tens on anar, no tens ningú que t'ajudi, no tens res. Però decideixes seguir endavant.

Potser la "joventut" de l'Oso i el "saber estar" de la Rita siguin un, o dos d'aquests motius on el Mariano es recolza cada dia per seguir endavant; tots tres han trobat el seu equilibri, junts, no pot ser d'una altra manera.

Roger Fe és educador social del Centre d'acollida ASSÍS per a persones sense llar a Barcelona. Aquest és el primer centre de dia que permet l'entrada d'animals perquè els seus usuaris no hagin de deixar-los fora al carrer. Són pioners en aquest i molts altres projectes socials.

Raúl Alcázar és director de Serveis Residencials de Sant Pere Claver i director de Cal Muns, on realitzen un servei d'acolliment residencial, temporal o permanent d'atenció a persones amb trastorn mental de llarga evolució. Cal Muns és el primer centre residencial de Barcelona, i també estatal, que acull un gat d'un usuari en les seves instal·lacions.